Tecnoautobiografia

Us parla una persona que es declara NO amant de les noves tecnologies...però val a dir que sempre s'ha d'especificar, perquè si faig un breu recorregut al llarg de la meva vida m'anadono que aquestes han estat una part molt important del meu dia a dia.

Des de petits que estem rodejats de tecnologies simbòliques, que donen ordre i coherència als nostres actes: "els semàfors es creuen en verd" (sempre em deien els meus pares), "cal comprovar el canvi quan fas una compra"...Per cert, és el llenguatge una tecnologia simbòlica? al cap i a la fi no deixa de ser un sistema de símbols que permet la interacció entre les persones...M’imagino que no vaig equivocada!


Per altra banda, he d'agraïr a les tecnologies organitzatives tots els grups als que he format part durant la meva existència. Aquests donen sentit de pertinença, un autoconcepte comú, moltes experiències compartides, una manera de viure que en determinats moments difícils de la nostra vida ens omple de consells...Des de la classe de primària, passant pel grup de l'esplai, la família, els amics de l'institut, el grup de la facultat, l'equip de treball…aquests i altres grups m’han ajudat a aconseguir molts dels objectius que m’he marcat al llarg de la vida i sense els quals moltes de les meves vivències no haguessin tingut el mateix sentit.

Així mateix, les biotecnologies també han tingut els seus moments de protagonisme en la meva vida. No és que a casa meva mai s’hagi tirat de fàrmacs per simples mal de caps o per malestar…al contrari, el remei més utilitzat per tots els mals a casa meva sempre ha estat com a primera opció, la camamilla! Tot i així, hi ha moments en que ha calgut recorrer a l’utilització de fàrmacs…encara que sigui en contra dels desitjos d’un mateix…la vida t’ensenya que hi ha a vegades en que la persona necessita un reforç més enllà de la voluntat i l’ajuda de les altres persones. Situacions que per desgracia se’ns escapen de les mans i, per què no? Si existeix una pastilla que ens pot ajudar a trobar-nos millor o una pròtesis que ens permetra una millor qualitat de vida, utilitzem-la penso jo! (sempre i quan siguem conscients de l’ús i no fem un abús d’aquest tipus de tecnologies que a vegades no fan més que donar mal de caps!).

Finalment, són les tecnologies artefactuals, aquelles que ens venen al cap a la majoria de persones quan pensem en tecnologies, les que han format part de la meva vida però les que a la vegada m’han causat més irritació i he intentat evadir una mica (sense èxit en moltes ocasions). De petita vaig viure aillada de tot tipus de màquines relacionades amb jocs com la game boy, la play, els jocs d’ordinador…Els meus pares no eren d’aquest tarannà i jo mai havia demanat coses similars, així que la meva infantensa no va estar marcada per aquest tipus de tecnologies, però què dir de l’adolescència i l’actualitat? Tot i que estic al marge de mp3, iphone’s, blackberrys, càmeres d’última generació, mòbils amb internet, etc. no puc dir que no “necessiti” l’ordinador, la connexió a Internet, el meu mòbil, la televisió, la meva càmara per fer fotos…Però, també he de dir que com menys complexos siguin els artefactes millor =) Sembla que vivim en l’era de la informació i que sense molts d’aquests elements, és dificil mantindre’s al corrent i tenir una vida social activa. Per això, molts cops sóc ambivalent en les meves actuacions. Per una banda, no m’agraden les màquines, no vull estar conectada tot el dia a través de no sé quants aparells, però, per altra banda, va molt bé tenir algun amic amb un mòbil internet 24 hores per quan marxes fora i just t’avisen que t’han enviat un correu electrònic molt important…(ho dic per experiència pròpia). La societat està construint necessitats que racionalment no ho haurien de ser, però que per exigències de l’entorn, cada dia adquireixen més força.

Espero que a través de l’assignatura que m’ha ensenyat a crear un blog, pugui acostar-me d’una manera saludable a les noves tecnologies i agafar de cada una d’elles aquells aspectes més bàsics i “necessaris” per l’adaptació a aquest complex món.