http://www.softpedia.com/get/Others/Home-Education/Catch-the-Sperm.shtml
Des d'aquest link podeu accedir a descargar-vos un Serious Game que es diu "Catch the Sperm" ideat per la Oficina Federal de Salut Pública de Suissa, amb el que es preten concienciar sobre la importància que té l'utilització del preservatiu en la prevenció de malalties de transmissió sexual i embarasos no desitjats.
És un joc senzill però amb un missatge molt clar. El jugador ha d'intentar atrapar tots els espermatozous i els virus mitjançant preservatius. Si qualsevol dels virus aconsegueix traspassar la barrera, el joc s'acaba i surt el missatge "Fun over" (el joc s'ha acabat).
diumenge, 28 de novembre del 2010
dijous, 28 d’octubre del 2010
Reflexió sobre el paper de l'educador en la societat de la informació
Quines noves formes d'exclusió social es poden donar a la societat actual? Quin paper juguen les TIC en la intervenció socioeducativa d'avui?
La societat actual, societat de la informació, ha significat l’aparició de noves formes d’exclusió social, degudes principalment a la manca d’accés a les tecnologies i a la no formació en aquest àmbit, però també ha propiciat l’accentuació d’altres formes d’exclusió social presents en la societat des de fa temps. En referència a aquest últim punt és important tenir en compte que si no es solucionen altres tipus d’exclusions més bàsiques i existents des de fa temps, serà gairebé impossible pal•liar “l’escletxa digital”. Per exemple, de què li servirà a una persona disposar d’un ordinador si no sap llegir?
És cert que en els països occidentals podem pensar que gairebé tothom pot tenir un ordinador accessible “fàcilment” (ja que hi ha serveis públics, com les biblioteques, on l’accés a aquests és lliure), però no hem d’oblidar aquells països on l’exclusió parteix del propi retràs vers les TIC, entre d’altres aspectes molt més essencials.
Per altra banda, les noves formes d’exclusió digital també poden partir del tipus de formació vers els usos de les TIC. Per tant, cal tenir en compte que s’ha de potenciar el sentit crític, actiu i cooperatiu quan s’utilitzen les noves tecnologies. Penso que de poc serveix tenir grans coneixements tècnics, si la persona no és capaç de seleccionar, contrastar i fer un análisis propi de la informació a la que pot accedir a través de la red. Això és el que alguns autors anomenen “alfabetisme crític”. Es tracta de fomentar el sentit crític i no ser simples consumidors de tot allò que ens ofereixen les noves tecnologies per tal de fomentar més integració social.
Així doncs, veiem que les TIC poden tenir un paper molt important en la intervenció socioeducativa actual, tot i que en determinades situacions penso que s’haurien de prioritzar altres aspectes.
Considero que la vessant més positiva de les TIC és aquella que ha contribuit en l’augment de la sociabilitat, les relacions entre persones, el treball en xarxa i ha afavoritat la comunicació. Per tant, el paper de les TIC en la intervenció socioeducativa actual hauria d’anar encaminat cap a aquests aspectes.
Les TIC són una realitat que ens envolta i de les quals es poden extreure aspectes molt positius, però cal potenciar el bon ús vers aquestes i no deixar de banda l’alfabetització tradional. És important que des de ben petits topem amb el món actual i, per tant, es faci una difusió dels múltiples usos de les TIC des de la infancia amb l’objectiu de propiciar el sentit comú i l’esperit crític.
No hem d’oblidar que l’alfabetització digital no fa desaparèixer l’exclusió social, però si que hem de tenir en compte que pot contribuir a evitar-la fent que la població en risc pugui accedir al mateix temps que tothom a la informació.
Propostes com les aules virutals a les escoles són un bon exemple d’intervenció socioeducativa, ja que els nens/es aprenen a utilitzar i coneixen les TIC des de petits i a la vegada aprenen de forma diversa a través dels intercanvis i la participació amb d’altres companys/es.
Quin és el paper de l'educador/a social a l'era digital? Quins nous reptes s'hi pot trobar?
Els educadors socials han de treballar de manera que la “bretxa digital” no es faci més profunda. Per això, és important que aquests tinguin una formació en relació a les TIC continua i permanent que els permeti transmetre els coneixements i habilitats de manera atractiva, tenint sempre en compte que el nivell de coneixement de les TIC serà molt variable en funció del col•lectiu de persones amb les que treballem. Com a educadors/es hem de saber adaptar-nos al punt de partida de cada usuari i hem de tenir molt en compte el factor “por” davant el desconegut.
A més a més, una de les tasques més importants com a educadors/es és la de fomentar un ús crític i reflexiu de la informació i la de saber treure beneficis de les TIC com la possibilitat d’adquirir autonomia; tenir present que no hem de ser simples consumidors de la tecnologia.
És important destacar la necessitat de reciclatge constant pel que fa la utilització de les TIC, ja que cada dia surten coses noves i com a educadors socials hem d’estar al corrent de l’actualitat. Tot i així, hem de ser conscients que és impossible arribar a tot i que, per tant, hem de saber seleccionar aquelles informacions que ens siguin més enriquidores per a l’acció educativa que portem a terme (tenint sempre en compte els usuaris, les seves necessitats, els seus recursos, etc.). No caure en el totalitarisme de les TIC i no pensar que són el més important en aquesta vida també és tasca dels educadors/es. Tal i com diu Manuel Castells “Sin educación las TIC no sirven para nada”.
La tasca dels educadors/es ha d’anar doncs, enfocada a facilitar l’accés a les noves tecnologies propiciant les eines necessàries per aquest i contribuint a que l’alfabetització digital potenciï l’inclusió social, a través del foment de l’adquisió d’habilitats socials, autonomia i pensament crític.
Com ha modificat Internet la societat actual?
Internet, així com altres elements de la globalització, ha modificat la societat per diversos factors. La immediatesa és un dels elements més característics de l’actualitat i aquesta influeix en el nostre dia a dia i en la manera actual de concebre (i valorar) altres aspectes. També s’observa un canvi notable en les formes de socialització i l’adquisió d’un paper central per part de les xarxes socials (facebook, tuenti, fotolog…) entre els més joves i, no tant joves. El contacte personal ha quedat en segon terme i veiem que Internet ha “virtualitzat” la societat actual. Internet és avui en dia una extensió de la nostra vida social, tal i com diu Castells, i un element clau d’autonomia i de participació activa en la nostra societat.
A nivell general, es pot parlar d’una millora de les relacions entre les persones i una major comunicació, així com més facilitat a l’hora d’accedir a la informació, coneixements o al mercat de treball.
Tot i així, també cal tenir present la vessant negativa d’Internet i els inconvenients que se’n poden despendre d’un mal ús o abús. Tots els aspectes relacionats amb la comunicació han passat a digitalitzar-se i la interacció a temps real, la comunicació directe, entre altres aspectes, s’han despersonalitzat.
Com a educadors cal conèixer ambdos parts i propiar un ús conscient i responsable de la xarxa.
Es requereixen de noves formes d'intervenció?
En una societat com la nostra, en constant canvi, penso que les formes d’intervenció han d’anar actualitzant-se contínuament per tal d’adaptar-les el millor possible a les demandes de l’entorn.
Sent conscients de la importancia que han adquirit les noves tecnologies en el dia a dia de la nostra societat, penso que, en part, cal enfocar l’educació cap a aquesta realitat d’era digital. L’intervenció haurà d’anar encaminada a fomentar un esperit crític, el desenvolupament d’habilitats socials i de la pròpia persona, però podran utilitzar-se eines que antigament no existien.
Tot i així, mai hem d’oblidar que de qualsevol situació de la vida se’n pot treure un aprenentatge i que no cal centralitzar totes les intervencions educatives en un mateix focus. Així com que l’utilització de les TIC ha de ser constructiva i no recaure en “vells” sistemas d’educació. Les persones no són recipients on dipositar coneixements i sabers, sinó que han d’interaccionar i participar en el seu desenvolupament.
La societat actual, societat de la informació, ha significat l’aparició de noves formes d’exclusió social, degudes principalment a la manca d’accés a les tecnologies i a la no formació en aquest àmbit, però també ha propiciat l’accentuació d’altres formes d’exclusió social presents en la societat des de fa temps. En referència a aquest últim punt és important tenir en compte que si no es solucionen altres tipus d’exclusions més bàsiques i existents des de fa temps, serà gairebé impossible pal•liar “l’escletxa digital”. Per exemple, de què li servirà a una persona disposar d’un ordinador si no sap llegir?
És cert que en els països occidentals podem pensar que gairebé tothom pot tenir un ordinador accessible “fàcilment” (ja que hi ha serveis públics, com les biblioteques, on l’accés a aquests és lliure), però no hem d’oblidar aquells països on l’exclusió parteix del propi retràs vers les TIC, entre d’altres aspectes molt més essencials.
Per altra banda, les noves formes d’exclusió digital també poden partir del tipus de formació vers els usos de les TIC. Per tant, cal tenir en compte que s’ha de potenciar el sentit crític, actiu i cooperatiu quan s’utilitzen les noves tecnologies. Penso que de poc serveix tenir grans coneixements tècnics, si la persona no és capaç de seleccionar, contrastar i fer un análisis propi de la informació a la que pot accedir a través de la red. Això és el que alguns autors anomenen “alfabetisme crític”. Es tracta de fomentar el sentit crític i no ser simples consumidors de tot allò que ens ofereixen les noves tecnologies per tal de fomentar més integració social.
Així doncs, veiem que les TIC poden tenir un paper molt important en la intervenció socioeducativa actual, tot i que en determinades situacions penso que s’haurien de prioritzar altres aspectes.
Considero que la vessant més positiva de les TIC és aquella que ha contribuit en l’augment de la sociabilitat, les relacions entre persones, el treball en xarxa i ha afavoritat la comunicació. Per tant, el paper de les TIC en la intervenció socioeducativa actual hauria d’anar encaminat cap a aquests aspectes.
Les TIC són una realitat que ens envolta i de les quals es poden extreure aspectes molt positius, però cal potenciar el bon ús vers aquestes i no deixar de banda l’alfabetització tradional. És important que des de ben petits topem amb el món actual i, per tant, es faci una difusió dels múltiples usos de les TIC des de la infancia amb l’objectiu de propiciar el sentit comú i l’esperit crític.
No hem d’oblidar que l’alfabetització digital no fa desaparèixer l’exclusió social, però si que hem de tenir en compte que pot contribuir a evitar-la fent que la població en risc pugui accedir al mateix temps que tothom a la informació.
Propostes com les aules virutals a les escoles són un bon exemple d’intervenció socioeducativa, ja que els nens/es aprenen a utilitzar i coneixen les TIC des de petits i a la vegada aprenen de forma diversa a través dels intercanvis i la participació amb d’altres companys/es.
Quin és el paper de l'educador/a social a l'era digital? Quins nous reptes s'hi pot trobar?
Els educadors socials han de treballar de manera que la “bretxa digital” no es faci més profunda. Per això, és important que aquests tinguin una formació en relació a les TIC continua i permanent que els permeti transmetre els coneixements i habilitats de manera atractiva, tenint sempre en compte que el nivell de coneixement de les TIC serà molt variable en funció del col•lectiu de persones amb les que treballem. Com a educadors/es hem de saber adaptar-nos al punt de partida de cada usuari i hem de tenir molt en compte el factor “por” davant el desconegut.
A més a més, una de les tasques més importants com a educadors/es és la de fomentar un ús crític i reflexiu de la informació i la de saber treure beneficis de les TIC com la possibilitat d’adquirir autonomia; tenir present que no hem de ser simples consumidors de la tecnologia.
És important destacar la necessitat de reciclatge constant pel que fa la utilització de les TIC, ja que cada dia surten coses noves i com a educadors socials hem d’estar al corrent de l’actualitat. Tot i així, hem de ser conscients que és impossible arribar a tot i que, per tant, hem de saber seleccionar aquelles informacions que ens siguin més enriquidores per a l’acció educativa que portem a terme (tenint sempre en compte els usuaris, les seves necessitats, els seus recursos, etc.). No caure en el totalitarisme de les TIC i no pensar que són el més important en aquesta vida també és tasca dels educadors/es. Tal i com diu Manuel Castells “Sin educación las TIC no sirven para nada”.
La tasca dels educadors/es ha d’anar doncs, enfocada a facilitar l’accés a les noves tecnologies propiciant les eines necessàries per aquest i contribuint a que l’alfabetització digital potenciï l’inclusió social, a través del foment de l’adquisió d’habilitats socials, autonomia i pensament crític.
Com ha modificat Internet la societat actual?
Internet, així com altres elements de la globalització, ha modificat la societat per diversos factors. La immediatesa és un dels elements més característics de l’actualitat i aquesta influeix en el nostre dia a dia i en la manera actual de concebre (i valorar) altres aspectes. També s’observa un canvi notable en les formes de socialització i l’adquisió d’un paper central per part de les xarxes socials (facebook, tuenti, fotolog…) entre els més joves i, no tant joves. El contacte personal ha quedat en segon terme i veiem que Internet ha “virtualitzat” la societat actual. Internet és avui en dia una extensió de la nostra vida social, tal i com diu Castells, i un element clau d’autonomia i de participació activa en la nostra societat.
A nivell general, es pot parlar d’una millora de les relacions entre les persones i una major comunicació, així com més facilitat a l’hora d’accedir a la informació, coneixements o al mercat de treball.
Tot i així, també cal tenir present la vessant negativa d’Internet i els inconvenients que se’n poden despendre d’un mal ús o abús. Tots els aspectes relacionats amb la comunicació han passat a digitalitzar-se i la interacció a temps real, la comunicació directe, entre altres aspectes, s’han despersonalitzat.
Com a educadors cal conèixer ambdos parts i propiar un ús conscient i responsable de la xarxa.
Es requereixen de noves formes d'intervenció?
En una societat com la nostra, en constant canvi, penso que les formes d’intervenció han d’anar actualitzant-se contínuament per tal d’adaptar-les el millor possible a les demandes de l’entorn.
Sent conscients de la importancia que han adquirit les noves tecnologies en el dia a dia de la nostra societat, penso que, en part, cal enfocar l’educació cap a aquesta realitat d’era digital. L’intervenció haurà d’anar encaminada a fomentar un esperit crític, el desenvolupament d’habilitats socials i de la pròpia persona, però podran utilitzar-se eines que antigament no existien.
Tot i així, mai hem d’oblidar que de qualsevol situació de la vida se’n pot treure un aprenentatge i que no cal centralitzar totes les intervencions educatives en un mateix focus. Així com que l’utilització de les TIC ha de ser constructiva i no recaure en “vells” sistemas d’educació. Les persones no són recipients on dipositar coneixements i sabers, sinó que han d’interaccionar i participar en el seu desenvolupament.
dilluns, 4 d’octubre del 2010
Tecnoautobiografia
Us parla una persona que es declara NO amant de les noves tecnologies...però val a dir que sempre s'ha d'especificar, perquè si faig un breu recorregut al llarg de la meva vida m'anadono que aquestes han estat una part molt important del meu dia a dia.
Des de petits que estem rodejats de tecnologies simbòliques, que donen ordre i coherència als nostres actes: "els semàfors es creuen en verd" (sempre em deien els meus pares), "cal comprovar el canvi quan fas una compra"...Per cert, és el llenguatge una tecnologia simbòlica? al cap i a la fi no deixa de ser un sistema de símbols que permet la interacció entre les persones...M’imagino que no vaig equivocada!
Per altra banda, he d'agraïr a les tecnologies organitzatives tots els grups als que he format part durant la meva existència. Aquests donen sentit de pertinença, un autoconcepte comú, moltes experiències compartides, una manera de viure que en determinats moments difícils de la nostra vida ens omple de consells...Des de la classe de primària, passant pel grup de l'esplai, la família, els amics de l'institut, el grup de la facultat, l'equip de treball…aquests i altres grups m’han ajudat a aconseguir molts dels objectius que m’he marcat al llarg de la vida i sense els quals moltes de les meves vivències no haguessin tingut el mateix sentit.
Així mateix, les biotecnologies també han tingut els seus moments de protagonisme en la meva vida. No és que a casa meva mai s’hagi tirat de fàrmacs per simples mal de caps o per malestar…al contrari, el remei més utilitzat per tots els mals a casa meva sempre ha estat com a primera opció, la camamilla! Tot i així, hi ha moments en que ha calgut recorrer a l’utilització de fàrmacs…encara que sigui en contra dels desitjos d’un mateix…la vida t’ensenya que hi ha a vegades en que la persona necessita un reforç més enllà de la voluntat i l’ajuda de les altres persones. Situacions que per desgracia se’ns escapen de les mans i, per què no? Si existeix una pastilla que ens pot ajudar a trobar-nos millor o una pròtesis que ens permetra una millor qualitat de vida, utilitzem-la penso jo! (sempre i quan siguem conscients de l’ús i no fem un abús d’aquest tipus de tecnologies que a vegades no fan més que donar mal de caps!).
Finalment, són les tecnologies artefactuals, aquelles que ens venen al cap a la majoria de persones quan pensem en tecnologies, les que han format part de la meva vida però les que a la vegada m’han causat més irritació i he intentat evadir una mica (sense èxit en moltes ocasions). De petita vaig viure aillada de tot tipus de màquines relacionades amb jocs com la game boy, la play, els jocs d’ordinador…Els meus pares no eren d’aquest tarannà i jo mai havia demanat coses similars, així que la meva infantensa no va estar marcada per aquest tipus de tecnologies, però què dir de l’adolescència i l’actualitat? Tot i que estic al marge de mp3, iphone’s, blackberrys, càmeres d’última generació, mòbils amb internet, etc. no puc dir que no “necessiti” l’ordinador, la connexió a Internet, el meu mòbil, la televisió, la meva càmara per fer fotos…Però, també he de dir que com menys complexos siguin els artefactes millor =) Sembla que vivim en l’era de la informació i que sense molts d’aquests elements, és dificil mantindre’s al corrent i tenir una vida social activa. Per això, molts cops sóc ambivalent en les meves actuacions. Per una banda, no m’agraden les màquines, no vull estar conectada tot el dia a través de no sé quants aparells, però, per altra banda, va molt bé tenir algun amic amb un mòbil internet 24 hores per quan marxes fora i just t’avisen que t’han enviat un correu electrònic molt important…(ho dic per experiència pròpia). La societat està construint necessitats que racionalment no ho haurien de ser, però que per exigències de l’entorn, cada dia adquireixen més força.
Espero que a través de l’assignatura que m’ha ensenyat a crear un blog, pugui acostar-me d’una manera saludable a les noves tecnologies i agafar de cada una d’elles aquells aspectes més bàsics i “necessaris” per l’adaptació a aquest complex món.
Des de petits que estem rodejats de tecnologies simbòliques, que donen ordre i coherència als nostres actes: "els semàfors es creuen en verd" (sempre em deien els meus pares), "cal comprovar el canvi quan fas una compra"...Per cert, és el llenguatge una tecnologia simbòlica? al cap i a la fi no deixa de ser un sistema de símbols que permet la interacció entre les persones...M’imagino que no vaig equivocada!
Per altra banda, he d'agraïr a les tecnologies organitzatives tots els grups als que he format part durant la meva existència. Aquests donen sentit de pertinença, un autoconcepte comú, moltes experiències compartides, una manera de viure que en determinats moments difícils de la nostra vida ens omple de consells...Des de la classe de primària, passant pel grup de l'esplai, la família, els amics de l'institut, el grup de la facultat, l'equip de treball…aquests i altres grups m’han ajudat a aconseguir molts dels objectius que m’he marcat al llarg de la vida i sense els quals moltes de les meves vivències no haguessin tingut el mateix sentit.
Així mateix, les biotecnologies també han tingut els seus moments de protagonisme en la meva vida. No és que a casa meva mai s’hagi tirat de fàrmacs per simples mal de caps o per malestar…al contrari, el remei més utilitzat per tots els mals a casa meva sempre ha estat com a primera opció, la camamilla! Tot i així, hi ha moments en que ha calgut recorrer a l’utilització de fàrmacs…encara que sigui en contra dels desitjos d’un mateix…la vida t’ensenya que hi ha a vegades en que la persona necessita un reforç més enllà de la voluntat i l’ajuda de les altres persones. Situacions que per desgracia se’ns escapen de les mans i, per què no? Si existeix una pastilla que ens pot ajudar a trobar-nos millor o una pròtesis que ens permetra una millor qualitat de vida, utilitzem-la penso jo! (sempre i quan siguem conscients de l’ús i no fem un abús d’aquest tipus de tecnologies que a vegades no fan més que donar mal de caps!).
Finalment, són les tecnologies artefactuals, aquelles que ens venen al cap a la majoria de persones quan pensem en tecnologies, les que han format part de la meva vida però les que a la vegada m’han causat més irritació i he intentat evadir una mica (sense èxit en moltes ocasions). De petita vaig viure aillada de tot tipus de màquines relacionades amb jocs com la game boy, la play, els jocs d’ordinador…Els meus pares no eren d’aquest tarannà i jo mai havia demanat coses similars, així que la meva infantensa no va estar marcada per aquest tipus de tecnologies, però què dir de l’adolescència i l’actualitat? Tot i que estic al marge de mp3, iphone’s, blackberrys, càmeres d’última generació, mòbils amb internet, etc. no puc dir que no “necessiti” l’ordinador, la connexió a Internet, el meu mòbil, la televisió, la meva càmara per fer fotos…Però, també he de dir que com menys complexos siguin els artefactes millor =) Sembla que vivim en l’era de la informació i que sense molts d’aquests elements, és dificil mantindre’s al corrent i tenir una vida social activa. Per això, molts cops sóc ambivalent en les meves actuacions. Per una banda, no m’agraden les màquines, no vull estar conectada tot el dia a través de no sé quants aparells, però, per altra banda, va molt bé tenir algun amic amb un mòbil internet 24 hores per quan marxes fora i just t’avisen que t’han enviat un correu electrònic molt important…(ho dic per experiència pròpia). La societat està construint necessitats que racionalment no ho haurien de ser, però que per exigències de l’entorn, cada dia adquireixen més força.
Espero que a través de l’assignatura que m’ha ensenyat a crear un blog, pugui acostar-me d’una manera saludable a les noves tecnologies i agafar de cada una d’elles aquells aspectes més bàsics i “necessaris” per l’adaptació a aquest complex món.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)